estava imprevist
Estava previst
passar la tarda a casa seva.
Hi arriba un camí de terra
que no surt als mapes.
Ens hem perdut.
Hem arribat tard,
fosquejava. Els gossos
se’ns han tirat a sobre.
Després dels petons
hem baixat per un sender
cap al murmuri d’un rierol.
Des d’un revolt, hem vist
cavalls en un prat.
Ens hem aturat.
No estaven lligats.
No ens hem mogut.
Han fugit galopant,
trepitjant herbes, trencant branques.
Al rierol ja era de nit.
De tant en tant, sentíem
galopades.
Algú ha dit
que hi havia granotes.
Algú ha tirat
una pedra a l’aigua.
Les rialles han interromput
la cadència del silenci,
llanternes aigualint la foscor.
Al tornar, has ensopegat
amb una pedra, la mà
t’ha caigut sobre un esbarzer.
Només havíem de passar-hi la tarda.
A la cuina, t’he tret una espina.
Estava imprevist
però ens hem quedat
a sopar.
Els gossos s’han quedat a fora,
rascant la porta.
Quan ha portat les postres
li tremolava la mà.
Poc a poc les paraules
s’han reduït a brases.
Era de matinada.
Els fars del cotxe
els han il·luminat,
ens deien adéu, abraçats.
He girat el volant,
han desaparegut.
