purpurina
by Martí Noy i Freixa
He apartat la taula i les cadires, i els sofàs,
i tot allò que la felicitat pot trencar.
He escrit el teu nom a les garlandes.
No sé si m’agradaria viure
en un lloc on tot l’any fa la mateixa temperatura,
no puc suportar la tebior del dia a dia.
No s’evaporen les gotes de purpurina.
Inflo globus de tots colors
fins que no em queda aire.
