De mica en mica, l’esplendor
del parquet nou ha començat a cruixir,
s’ha envellit, com un jardí sense podar
que ha extraviat la simetria.
La remor dels racons
trepitjats amb cada passa
ens endinsa a la casa.
Ja tenim una llar
antiga, frondosa.
Like this:
Be the first to like this post.
