la minoria
by Martí Noy i Freixa
Els seus crits, els seus tambors,
s’ofeguen en la remor dels cotxes.
No envaeixen la calçada per tallar-ne el trànsit,
es queden a la sorra de la platja.
Potser ser una minoria és això:
nedar i no poder evitar que el mar esborri
el solc que deixem enrere amb cada braçada.
