llindar
by Martí Noy i Freixa
Al vestíbul, els pensaments
pugen com globus inflats d’heli
i s’estan al sostre altíssim.
El silenci cau,
estic al no-lloc de la consciència
on hi ha el brogit
de l’aire acondicionat
o d’alguna porta que s’obre.
Al cap dels anys
totes les portes són de sortida.
Em van dir:
«les grans veritats es diuen als vestíbuls».
